Litigi principal i qüestions prejudicials.
(Gran Sala), de 3 de març de 2020
El 19 de juliol de 2001 el Sr. Gómez del Moral Guasch va subscriure amb l’entitat de crèdit de la qual Bankia porta causa un contracte de préstec hipotecari per import de 132 222,66 euros per a finançar l’adquisició d’un habitatge.
La clàusula tercera bis d’aquest contracte, titulada «Tipus d’interès variable», disposa que el tipus d’interès que ha de pagar el consumidor variarà en funció del IRPH de les caixes d’estalvis (en endavant, «clàusula controvertida»). La clàusula controvertida és del següent tenor:
«El tipus d’interès pactat es determinarà per períodes semestrals, comptats des de la data de signatura del contracte, sent durant el primer semestre el que figura en l’apartat de la clàusula financera tercera. Per a semestres successius, el tipus a aplicar serà el tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys per a adquisició d’habitatge lliure, de Caixes d’Estalvi, vigent en el moment de la revisió, que el Banc d’Espanya publica oficial i periòdicament en el B.O.E. per als préstecs hipotecaris a tipus variable destinats a l’adquisició d’habitatge, [arrodonit] per excés a un quart de punt percentual, incrementat en 0,25 punts percentuals [sic].»
El Sr. Gómez del Moral Guasch va presentar una demanda davant el Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona, sol·licitant en particular la declaració de nul·litat de la citada clàusula per ser suposadament abusiva.
El jutjat remitent exposa en primer lloc que, com a referència per a la revisió dels interessos variables dels préstecs hipotecaris, el IRPH de les caixes d’estalvis és menys avantatjós que el tipus mitjà del mercat interbancari europeu (en endavant, «euríbor»), que, segons indica, s’utilitza en el 90% dels préstecs hipotecaris subscrits a Espanya. Al seu judici, la utilització del IRPH de les caixes d’estalvi representa un cost addicional d’entre 18 000 i 21 000 euros per préstec.
A partir d’aquí, figuren les qüestions que planteja el Jutjat remitent:
(….)
I, sobre la base de les circumstàncies plantejades:
En tals circumstàncies, el Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona va decidir suspendre el procediment i plantejar al Tribunal de Justícia les qüestions prejudicials següents:
(….)
En virtut de tot l’exposat, el Tribunal de Justícia (Gran Sala) declara:
1) L’article 1, apartat 2, de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, ha d’interpretar-se en el sentit que sí que està compresa en l’àmbit d’aplicació d’aquesta mateixa Directiva la clàusula d’un contracte de préstec hipotecari celebrat entre un consumidor i un professional que estipuli que el tipus d’interès aplicable al préstec es basi en un dels índexs de referència oficials establerts per la normativa nacional i que les entitats de crèdit poden aplicar als préstecs hipotecaris, quan aquesta normativa no estableixi ni l’aplicació imperativa de l’índex en qüestió amb independència de l’elecció de les parts en el contracte ni la seva aplicació supletòria en el cas que les parts no hagin pactat una altra cosa.
2) La Directiva 93/13, i en particular els seus articles 4, apartat 2, i 8, ha d’interpretar-se en el sentit que els tribunals d’un Estat membre estan obligats a examinar el caràcter clar i comprensible d’una clàusula contractual que es refereix a l’objecte principal del contracte, amb independència de la transposició de l’article 4, apartat 2, d’aquesta Directiva a l’ordenament jurídic d’aquest Estat membre.
3) La Directiva 93/13, i en particular els seus articles 4, apartat 2, i 5, ha d’interpretar-se en el sentit que, per a complir amb l’exigència de transparència d’una clàusula contractual que fixa un tipus d’interès variable en un contracte de préstec hipotecari, aquesta clàusula no sols ha de ser comprensible en un pla formal i gramatical, sinó també permetre que el consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, estigui en condicions de comprendre el funcionament concret de la manera de càlcul del referit tipus d’interès i de valorar així, basant-se en criteris precisos i comprensibles, les conseqüències econòmiques, potencialment significatives, d’aquesta clàusula sobre les seves obligacions financeres. Constitueixen elements especialment pertinents per a la valoració que el jutge nacional ha d’efectuar referent a això, d’una banda, la circumstància que els elements principals relatius al càlcul de l’esmentat tipus d’interès resultin fàcilment assequibles a qualsevol persona que tingui intenció de contractar un préstec hipotecari, donada la publicació de la manera de càlcul d’aquest tipus d’interès, i, d’altra banda, el subministrament d’informació sobre l’evolució en el passat de l’índex en què es basa el càlcul d’aquest mateix tipus d’interès.
4) Els articles 6, apartat 1, i 7, apartat 1, de la Directiva 93/13 han d’interpretar-se en el sentit que no s’oposen al fet que, en cas de declaració de nul·litat d’una clàusula contractual abusiva que fixa un índex de referència per al càlcul dels interessos variables d’un préstec, el jutge nacional el substitueixi per un índex legal aplicable mancant acord en contra de les parts del contracte, sempre que el contracte de préstec hipotecari no pogués subsistir després de la supressió de la clàusula abusiva i que l’anul·lació del contracte íntegrament deixés al consumidor exposat a conseqüències especialment perjudicials.
Podem concloure dient, sense por d’equivocar-nos, que el flagrant abús està demostrat, l’opacitat, falta de transparència… són els pilars de la sentència del Tribunal de Justícia Europeu que ens permetran barallar, “una a una” cada hipoteca referenciada al IRPH enfront del tribunal que correspongui.